Rememorant els atacs a la costa dels pirates barbarescos en el segle XVI, les hosts mores van assaltar la platja en un brillant espectacle ple de coreografies, escenes bèl·liques i pólvora, sempre la pólvora. Més de mil d’espectadors s’han amuntegat a la platja de Llevant per a gaudir d’una batalla èpica entre moros i cristians que tindrà la seua continuïtat amb la conquesta i reconquesta del Castell Fortalesa.

És l’acte que obri les festes de Moros i Cristians de Santa Pola i la seua importància en el calendari puja enters cada any per la seua espectacularitat i brilla amb les seues coreografies, escenes bèl·liques i pólvora per onsevulla. El tradicional assalt moro ha anat evolucionant en els últims temps impulsat per l’associació, i en esta edició s’ha desplaçat uns cent metres a l’est de la platja de Llevant perquè els espectadors disposen d’un major espai per a situar-se als quatre costats de l’escena, de manera que ha guanyat molt en visibilitat i capacitat per al públic.

A les deu del matí i sota un sol justicier, els cristians esperen expectants en la seua estacada l’amenaça d’un nodrit grup de moros que, camuflats en la penombra de les primeres llums del dia, han arribat des de l’Illa Plana fins a la riba de la platja.

Comença llavors la narració a càrrec del periodista José Juan López amb la qual posa en situació als espectadors. Relata la història d’estes terres des d’època ibera i romana, passant per una Edat mitjana d’abandó i una progressiva repoblació després de la Reconquesta.

Ens situem en el segle XVI, uns temps en els quals eren constants els atacs dels pirates barbarescos capitanejats per Barba-rossa, utilitzant l’actual illa de Tabarca com a base per a llançar els seus saquejos a la costa.

La representació comença amb l’ostentació de les ballarines musulmanes i una conversa poc amistosa dels heralds dels dos bàndols quan el moro demana la rendició. Els cristians comprenen que no es tracta de l’habitual escaramussa de saqueig i es preparen per a la lluita amb les primeres andanades de fletxes i un primer enfrontament cos a cos amb espases i bastons.

Dol sagnant

Els balls de l’ostentació cristiana donen pas al primer dol sagnant. Un dels guerrers cristians, en heròica actitut, ix a lluitar a pit descobert per a guanyar temps però la seua valentia tindrà un tràgic desenllaç per al bàndol de la creu.

Les hosts de la mitja lluna ja somien amb la victòria i preparen la càrrega definitiva contra el campament cristià. Els arcabussos i canons trenquen amb el seu esquinçador soroll la tranquil·litat del matí a la vora del Mediterrani i els cristians busquen refugi.

Els Ambaixadors dels dos bàndols es repten cara a cara sobre l’arena. L’Ambaixador Moro, interpretat per Manuel Gabino, reclama la rendició amb promeses de benestar per als assetjats. Assumint la derrota, l’Ambaixadora Cristiana, interpretada per Judith Valero, jura venjança per a recuperar més prompte que tarde el que un dia els va pertànyer.

La batalla ha acabat, però no la guerra. Esperen dos jornades de lluita a mort, de pólvora i de sang, amb un únic objectiu per als dos bàndols: convertir-se en els amos del Castell-Fortalesa.