Associació de Comerciants, Racó Jove, Cafeteria Juande, Restaurant Batiste, Drassanes Astondoa, el Guàrdia Civil Juan José Morcillo, Maruja Sempere Orts, l’Oficina d’Us i *Promoció del Valencià i les xarcieres reben el reconeixement en el Dia de la Comunitat Valenciana.

9/Octubre/2026

Els actes oficials per a la celebració del 9 d’Octubre van començar amb un ple institucional que va reunir la corporació municipal perquè la regidora Trini Ortiz donara lectura del manifest amb motiu de l’efemèrides, que enguany adquirix un significat especialment simbòlic en complir-se 750 anys de la mort de Jaume I.

Les cercaviles a càrrec de la Colla de Dolçainers El Freu i de la Banda Mare de Déu de Loreto animaven l’ambient pel centre del poble per a donar pas a l’acte institucional en el templet de la Glorieta, que va començar amb la lectura del manifest a càrrec de Nely Baile, regidora de Cultura, Festes i Normalització Lingüística.

El moment central d’esta celebració va ser l’homenatge i el reconeixement a diverses entitats i personalitats que formen part de la història viva del poble, persones i col·lectius que, amb la seua dedicació, el seu treball i el seu compromís, han contribuït a fer de Santa Pola allò que és hui.

L’homenatge va donar pas a la música, protagonitzada per la Banda Mare de Déu de Loreto que va interpretar  els himnes a Santa Pola i a València, amb l’acompanyament de la Coral Llevantina Antonio Espinosa. I, com no pot ser d’una altra manera en la nostra terra, la jornada es va tancar amb el tret d’una *coetà.

Homenatge a l’Associació de Comerciants

El primer dels reconeixements  va ser per a l’Associació de Comerciants per la seua implicació i per la seua contribució al desenrotllament econòmic i social de Santa Pola. Es va constituir el 27 d’agost de 1996 i enguany celebra el seu 30é aniversari. Trenta anys d’història, de compromís, d’esforç i de dedicació al comerç del nostre municipi.

Ha sigut un punt de trobada, una veu compartida i un motor capaç de dinamitzar el comerç local i d’omplir de vida els nostres carrers. Perquè darrere del comerç hi ha sempre persones. I darrere de cada persiana que s’alça cada matí hi ha una història, una família, un projecte i una manera d’entendre el poble.

La seua tasca ha anat molt més allà de les relacions professionals entre els seus membres i les institucions. Ho hem vist especialment en els moments difícils. Durant la pandèmia, quan mantindre obert un negoci va ser també un acte de resistència i de compromís; en moments de grans catàstrofes, com la DANA, amb la seua implicació solidària; en les fires i activitats que omplin els carrers; i també en la il·lusió amb què contribuïxen a convertir Santa Pola, cada Nadal, a la Casa de Papà Noel.

Racó Jove

Fa 45 anys, l’Ajuntament de Santa Pola va saber veure una necessitat: donar a la gent jove un lloc propi. Un espai de trobada, de participació, de creativitat i d’oportunitats. Arrancant l’any 1981, aquell projecte es va denominar Local Cultural i de la Joventut i estava situat al carrer Almirall Antequera, en un baix llogat. Al capdavant estava Francisco Lledó, que posteriorment continuaria la seua trajectòria a la Casa de Cultura i va continuar participant en les activitats dirigides als jóvens.

Després, a principis dels anys 90, arribaria el trasllat al carrer Gabriel Miró, on es denominaria “Local Jove” i ho gestionava Javier Gago. Però els espais quedaven xicotets i la necessitat d’un centre específic per a la joventut era cada vegada més evident.

Amb la inauguració, en 1998 del Centre Cívic i Social, aquella primera iniciativa es va consolidar i en 2001 es va convertir en un referent per a diverses generacions: el Racó Jove. Es va dotar de més infraestructures, es van instal·lar ordinadors, internet, nou mobiliari i major pressupost.

La història del Racó Jove no es pot entendre sense la figura d’Antonio López Lafuente, ànima del centre. Durant els primers anys va destacar la campanya d’activitats d’oci alternatiu els caps de setmana: “La nit és jove”, el Circuit Rock o la convocatòria artística per a jóvens talents “Convocatòria Jove”, esta última en col·laboració amb la Biblioteca.

Quaranta-cinc anys després, el Racó Jove continua sent un espai viu. Un espai que ha sabut créixer, adaptar-se als nous temps i donar resposta a les inquietuds, les necessitats i els projectes de la joventut, consolidant-se com un centre juvenil d’informació i recursos per a la joventut santapolera.

Oferix projectes tan importants com el Taller de Teatre, amb quasi 20 anys de trajectòria i d’on han eixit noms com Marina Damer, Sandra Gersem o Sofia Vidal; art al carrer durant les estius de 2018 a 2022; el Certamen Internacional de Monòlegs que l’any que ve complix 20 anys; el Festival de Cinema de curtmetratges; el Festival d’Art Urbà “RAU Festival”. I la preocupació del Racó per la formació, educació i benestar dels jóvens, amb la Fira de Formació i Ocupació, la Gal·la Joves amb Valors i la Campanya de Salut Mental “Viu Santa Pola”.

Per les seues sales han passat generacions de jóvens, artistes, associacions, col·lectius i projectes. S’han compartit idees, s’han descobert vocacions, s’han creat vincles i s’ha construït, dia a dia, una comunitat més activa, participativa i oberta.

Cafeteria Juande

El reconeixement al sector de la restauració va tindre dos protagonistes. En primer lloc, la Cafeteria Juande que celebra 45 anys que són només una part de la seua història, ja que és el resultat d’una tradició familiar i empresarial que naix molt abans, vinculada a la família i a la seua ubicació a la Glorieta. Una història que comença en els anys vint amb Pedro Manarel Antón i Teresa Buades Clement.

Moltes persones recorden encara l’Autoservici Manarel, aquella botiga de comestibles que fins i tot subministrava llana, licors i productes per a atendre les tripulacions dels vaixells. Pedro Manarel va ser un empresari emprenedor i dels primers a crear el servici de menjar per a portar, amb un punt de venda de pollastres a l’ast en el qual tota la família participava en la preparació.

Amb l’arribada de Nadal, la botiga es convertia en un lloc de visita obligada per als Reis d’Orient i per als xiquets i xiquetes que acudien amb les seues peticions. També era el lloc on es preparaven els famosos cartutxos que l’Ajuntament i la Confraria repartien entre els escolars el Dia del Cartutx.

Més tard, quan la botiga va passar a les mans de Antoñica «la Coñera» amb l’ajuda del seu germà Paco Martínez, el negoci es va ampliar amb objectes de regal i, especialment, amb llistes de noces.

El poble creixia. El turisme creixia. Arribaven els supermercats i canviaven els hàbits. I aquella activitat familiar es va transformar en un nou projecte de servicis.

Així, en 1981, en el local de l’antic Autoservici Manarel naixia la Cafeteria Juande, a càrrec dels bessons de Antoñica, Juan de Dios i Pedro, que portarien el negoci i l’ampliarien amb el quiosc situat en plena Glorieta.

Hui, la Cafeteria Juande és regentada per Juan de Dios Pérez Bonmatí, fill, net i besnet d’una família amb una trajectòria tan llarga. Ell ha sabut incorporar un toc modern sense perdre l’essència: el tracte pròxim i la capacitat de convertir un establiment en un lloc de trobada entre veïns, companys de treball i amics.

Restaurant Batiste

Parlar del restaurant Batiste és parlar d’una part de la història gastronòmica de Santa Pola. I per a fer-ho és imprescindible començar parlant d’una persona: el seu fundador, Bautista Juan Torres.

Cambrer de l’antic Miramar, va decidir emprendre el seu propi camí i fundar, en 1959, el restaurant Batiste. La seua passió pel treball va convertir aquell projecte en un referent de la gastronomia mediterrània, de la cuina tradicional i, amb el temps, en un emblema de Santa Pola, amb una fama que arribaria molt més allà de les nostres fronteres.

Al llarg dels anys, pel Batiste han passat importants personalitats de la política, la cultura i l’esport. Però volem recordar també un encàrrec especialment significatiu: l’elaboració dels arrossos que es van servir durant la visita oficial que van fer els Prínceps d’Astúries a Alacant.

Davant el port, amb unes vistes privilegiades, Batiste va cuidar des del primer moment la matèria primera. El peix, el marisc, els productes de la nostra badia i una cuina arrelada a la terra i a la mar.

El calder ha sigut una de les seues especialitats i els seus arrossos han aconseguit un reconeixement que els ha convertits en part de la memòria gastronòmica de Santa Pola. Entre ells, l’arròs a banda, del qual Batiste és considerat, en alguns àmbits, un dels introductors en la restauració.

La seua trajectòria va ser reconeguda amb la Placa de Bronze al Mèrit Turístic i la Medalla de Plata al Mèrit Turístic. També va formar part de Cuina i Tertúlia, de l’Associació de Restaurants de la Bona Mesa i, en l’àmbit europeu, de Jóvens Restauradors.

A mitjan dècada dels huitanta, quan Batiste ja no estava entre nosaltres, el restaurant va passar a ser regentat per una societat anònima. El 8 de gener de 2000 començava una nova etapa de la mà de la família López Barroso. Al capdavant estava José López, Pepe «el Caragol», amb una reconeguda trajectòria en l’hostaleria, primer com a cuiner del restaurant Polamar i, anys després, com a impulsor, amb altres socis, del restaurant El Faro.

En fer-se càrrec del Batiste, Pepe va saber conservar la qualitat i el prestigi que li havien precedit i, al mateix temps, donar-li una nova identitat. Així va renovar la decoració que quedava vinculada als vaixells i al port, amb els amplis finestrals que convertixen el restaurant en un mirador privilegiat.

Hui, després de la seua trista pèrdua, són els seus fills els qui continuen este projecte amb noves propostes i amb el compromís de mantindre els mateixos nivells de qualitat i professionalitat.

Batiste és també memòria. És el lloc de nombroses celebracions —bodes, comunions, batejos— i dels bons moments compartits per santapolers i santapoleres de diverses generacions.

Drassanes Astondoa

Hi ha empreses que formen part de l’economia d’un poble i les cal, amb el pas del temps, acaben formant part també de la seua identitat. *Astondoa és una drassana familiar espanyol amb més de cent anys d’història, especialitzada en iots i embarcacions de luxe.

Els seus orígens es troben al País Basc. L’any 1916, els germans Jesús i José Astondoa Martínez van començar com a mestres d’aixa i, posteriorment, es van dedicar a la construcció de pots de rem i traineres.

Després de la Guerra Civil, Jesús Astondoa va continuar el negoci i, en 1944, es va incorporar Jesús Astondoa Santamaría. La fama del taller creixeria gràcies a una excel·lent fusteria artesanal.

En les dècades de 1960 i 1970, la demanda dels seus vaixells de fusta va créixer cap al Llevant espanyol. I aquell creixement va portar l’activitat principal fins a Santa Pola, en el cor del Mediterrani.

A principis dels anys huitanta, la tercera generació de la família va fer un pas avant: va deixar arrere la producció exclusiva en fusta i va introduir la resina de polièster reforçada amb fibra de vidre. Una transformació que va modernitzar la marca i va contribuir a consolidar-la a escala europea.

Hui, l’empresa continua al 100% en mans de la família Astondoa, amb quatre generacions implicades, i competix en un mercat internacional de grans drassanes de luxe. La seua seu central i principal àrea de producció es troba a Santa Pola, on s’ha convertit en una empresa de referència de l’activitat econòmica local.

Però la seua vinculació amb Santa Pola va més enllà de l’activitat empresarial. També cal destacar la seua implicació en la vida social i cultural de la localitat i en la formació professional dels nostres jóvens.

Hui reconeixem Astondoa amb motiu d’un nou èxit internacional: el premi «Revelation of the Year 2026» dels World Yachts Trophies, durant el Cannes Yachting Festival 2026, amb el Astondoa 577 Coupé, model estrela de la nova col·lecció The Coupé Collection.

El Astondoa 577 Coupé ha sigut reconegut entre els 30 millors iots a motor de 2026 i continua ampliant la projecció internacional de la marca, amb nominacions a BOB’s, Best of Boats Awards 2026, en la categoria Big Boats, i als European Powerboat of the Year Awards 2026.

Guàrdia Civil Juan José Morcillo 

L’agent de la Guàrdia Civil Juan José Morcillo Martínez ha desenrotllat una extensa i dilatada trajectòria professional de més de 32 anys prestant servici en la localitat de Santa Pola, mantenint una vinculació estreta i un especial compromís amb el municipi i la seua ciutadania.

Durant la seua carrera professional, ha demostrat una conducta exemplar, un lliurament constant al servici públic i uns resultats operatius i preventius que han contribuït de manera directa i notable al benestar, la seguretat i la tranquil·litat de la ciutadania de Santa Pola, motius pels quals se li concedix la Condecoració Honorífica.

Primera Regidora d’Educació

Este reconeixement és per a a una dona que forma part de la història de la Santa Pola de la Transició, que va dedicar molts anys de la seua vida al servici públic i, especialment, a l’educació: Maruja Sempere Orts, primera regidora d’Educació.

Els anys de la Transició, entre 1975 i 1982, van ser anys de canvis profunds, d’obertura, de recuperació de llibertats i de construcció d’una nova societat democràtica. L’educació també va viure esta transformació. Les escoles es van convertir en espais de renovació, participació i transmissió dels nous valors democràtics. En este context, moltes persones van dedicar el seu esforç i la seua vocació a fer possible una educació més oberta, més participativa i més compromesa amb la societat.

Maria Sempere Orts, a punt de complir 90 anys, va començar treballant per a l’Associació de Pares del col·legi Verge de Loreto. Després va col·laborar amb l’Associació de Veïns L’Unitat.

Amb l’arribada de la democràcia, durant tres legislatures va ser regidora d’Educació, treballant incansablement en defensa dels xiquets i xiquetes que estudiaven al nostre poble.

Va viure en primera línia la gran transformació educativa i cultural de Santa Pola entre 1979 i 1991. Va projectar centres com el Portus, hui José Garnero, o el Joanot Martorell. Va encomanar les reparacions de col·legis com el Verge de Loreto, va posar en marxa el projecte de la cuina del col·legi Azorín, i durant la seua legislatura es van construir els edificis d’Infantil dels col·legis Cervantes i Portus, entre moltes altres actuacions. També va planificar la construcció dels dos instituts: l’IES Santa Pola i l’IES Cap de L’Aljub.

I la seua mirada no es va limitar en l’educació dels més jóvens. També es va preocupar per la formació de la gent gran amb la creació de la EPA Ausiàs March, actualment EPA Pepe el Mestre. Tot este món educatiu va comptar, a més, amb el suport del Gabinet Psicopedagògic.

Oficina d’Us i Promoció del Valencià

L’Oficina d‘Us i Promoció del Valencià de l’Ajuntament de Santa Pola compta ja amb quasi un quart de segle d’existència. Durant tot este temps, tres han sigut les línies d’actuació sobre les quals s’han treballat: una interna de traducció i normativització documental, una altra d’assessorament en matèria lingüística i una tercera en campanyes orientades a la promoció i ús de la nostra llengua.

Ha sigut un objectiu fonamental per a esta entitat, sempre que fora possible, arribar a la major part de la població, així s’ha col·laborat amb institucions i nombroses entitats i associacions, tant locals com a nivell de la Comunitat Valenciana.

L’Agència de Promoció del Valencià va nàixer el 29 d’agost de l’any 2003, de la mà del regidor Tomàs Martínez Molina. No obstant això, hem de buscar els seus orígens l’any 1983 quan Rafael Pla Grau ja exercia, entre altres, tasques de traducció. La qual cosa suposa que són ja més de 40 anys que el nostre Ajuntament treballa per la normalització de la nostra llengua. Així, amb este objectiu, en 1992 l’Ajuntament aprovava, per unanimitat, el Pla de Normalització Lingüística.

Tot este projecte en 2010 presa majors dimensions i esta oficina comença a formar part de la Xarxa d’Oficines de Promoció de la Comunitat Valenciana sota el nom de AVIVA i posteriorment de la Xarxaval.

Homenatge a les xarcieres

Hi ha oficis que formen part de la història escrita i hi ha uns altres que viuen en la memòria de les persones, en els gestos apresos, en els coneixements transmesos de generació en generació.

Hui volem dedicar unes paraules de reconeixement a totes les dones que, durant generacions, van fer del seu treball un ofici imprescindible per al nostre poble: les xarcieres.

Una professió exercida sovint des de l’anonimat, amb constància, discreció i dignitat. Un treball que va contribuir de manera decisiva en la vida econòmica, social i cultural del nostre municipi i que va ajudar a sostindre moltes famílies.

Però el valor d’esta tasca va molt més allà de l’econòmic. Perquè darrere de cada jornada de treball hi havia coneixements transmesos de mares a filles, experiències compartides, maneres de fer i una cultura del treball que forma part de la nostra identitat.

Són sabers que pertanyen a la memòria col·lectiva del poble. A la nostra cultura. A la nostra manera d’entendre d’on venim.

Reconéixer a les xarcieres és reconéixer també totes aquelles dones que van treballar perquè una activitat pròpia de la nostra terra es mantinguera visca al llarg del temps.