El trompetista santapoler va obrir les festes amb una sentida declaració d’amor a la música i als músics del seu poble, va repassar les seues vivències amb les festes i va afegir al seu pregó un original espectacle en el qual va mostrar la seua visió de què sonen cada un dels actes tradicionals.

La plaça de La Glorieta i els seus voltants van registrar un ple absolut per a ser testimonis anit de l’acte d’obertura de les Festes Patronals i de Moros i Cristians 2026 en honor a la Verge de Loreto. I el pregó del músic santapoler Pepe Andreu Garzón no va defraudar en absolut.

L’esdeveniment, presentat per la periodista Mayte Vilaseca, va començar a les 22.30 hores amb la presentació dels càrrecs festers i les reines i dames de les festes. Va ser l’alcaldessa Loreto Serrano l’encarregada de presentar al pregoner i glossar la seua figura tant personal com professional.

Pepe Andreu és un dels músics més destacats nascuts a Santa Pola. Trompetista, compositor, director de banda i professor, ha desenrotllat una prolífica carrera sense perdre mai el vincle amb el seu poble.

La seua formació musical va començar a l’Escola de Música Mestre Alfosea, va ampliar els seus estudis en el Conservatori d’Alacant, va continuar a París amb el prestigiós trompetista Erik Aubier i va completar la seua formació superior a Madrid.

Des de molt jove va destacar pel seu talent, formant part de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya. No obstant això, seria la seua incorporació al grup La Bestiola la que marcaria un punt d’inflexió en la seua carrera, i hui continua col·laborant amb Miguel Campello i ha treballat al costat de reconeguts artistes de la música espanyola.

En nom del col·lectiu musical

L’inici del seu pregó va ser tota una declaració d’intencions: “Comparec ací representant a tot el col·lectiu musical santapoler que comprén tant a les diferents agrupacions musicals i corals, així com als grups de rock i pop que han format i formen part de la nostra història. Tots junts, contribuïxen al desenrotllament cultural i potencien els sentiments de les persones”.

En la primera part va recordar la seua infància entre el Barranc de Catarra, el carrer Margarita Bascuñana i les seues vesprades d’estiu al carrer Trinitat, els preparatius amb els veïns per a engalanar el carrer i les arrels marineres de la seua família.

“Al carrer Castaños estava situada l’escola de música i local d’assaig de la Banda Unió Musical, la qual cosa hui dia  és el Centre Cívic. Cada nit d’assaig la meua mare em deixava la finestra oberta perquè poguera escoltar la banda assajar.  Moltes vegades, sent un xiquet de 3 anys, m’escapava de la casa de la meua àvia i m’asseia en el portal de l’acadèmia a escoltar-la sota la batuta del Mestre Antonio Espinosa”.

La trompeta com a fidel amiga: “Als nou anys vaig agafar per primera vegada una trompeta de veritat. Es complia així un dels meus majors desitjos. Com li solc dir als meus  alumnes… quan agafes una trompeta per primera vegada deixes de ser una persona normal i et convertixes en trompetista”.

Va rememorar també el seu somni d’entrar en la Banda Unió Musical, la qual cosa va aconseguir als dotze anys juntament amb la responsabilitat d’acudir a tots els actes de les festes: “Huit dies de gom a gom que per a un xiquet es feien duros, però els recorde amb molta il·lusió i alegria, malgrat acabar amb la boca plena de nafres de tant tocar”. I va recordar amb carinyo als músics veterans que li van abrigallar i li van inculcar l’amor per la música.

Un trompetista convertit en “bicho”

Els seus dies en la banda, compaginats amb els extres de cambrer en el restaurant Batiste, es van interrompre en l’estiu de 2001 per a volar a París a formar-se amb el gran trompetista Eric Aubier. Van ser temps d’enyorança del seu poble i la seua família. El mateix que la seua següent parada a Madrid per a estudiar en el Conservatori, però ací va arrancar un verdader punt d’inflexió en la seua carrera.

“La primera aparició televisiva que vaig fer amb elbicho va ser en els  concerts de Ràdio 3, en La 2 de Televisió Espanyola, una matinada de gener del 2003. “Maremeua” la que es va embolicar. L’endemà la meua mare em va cridar dient que “estava el poble  revolucionat”: “Xica hem vist a ton fill tocant en la tele sense samarreta… en un que cantava vestit en una falda i és altres en unixes melenes fins a la cintura”. Per als meus pares va ser un xoc”.

Elbicho “va ser un grup de flamenc rock fusió que va estar en actiu des del 2001 fins al 2012. Vam fer més de mil concerts, gravem tres discos d’estudi, un de directe i arribem a tindre dos discos d’or. Realitzem gires per tota Europa, Àfrica i Amèrica.

13 anys més sense festes de Santa Pola

Acabada esta aventura, Pepe va començar un nou projecte: dirigir a la Unió Musical de Jacarilla i organitzar la seua escola de música. Allí va estar vinculat tretze anys i va arribar a ser també pregoner de les seues festes, encara que era un “regal enverinat”.

“Retorn a Santa Pola i em pegue 13 anys més sense poder gaudir de les festes del meu poble” perquè resulta que coincidixen amb les del poble on soc el director de la seua banda de música. Tretze anys on el “Dia de Lorito” no podia compartir-lo amb la meua família. Sense ofrena, sense serenata, sense processó”.

Però eixa “maledicció” va canviar l’any passat, quan va deixar Jacarilla pels seus compromisos professionals i va rebre una trucada: “El meu volguda Asun Pérez Martínez, presidenta de l’Associació de Moros i Cristians de Santa Pola em va encarregar la missió de compondre la música de l’himne de l’Associació, al costat d’una institució  santapolera com és María Sempere Montiel, que es va encarregar de la lletra. L’emoció que em va fer este encàrrec va ser molt gran. Era una responsabilitat enorme i havia de ser una cosa que agradara”. Així va nàixer “Sentiments, passió i bellesa”.

Com sonen els nostres Festes?

La segona part del pregó de Pepe Andreu es va convertir en un espectacle musical en el qual va anar desgranant com sonarien els dies més importants de les festes patronals, amb les dos bandes locals, Unió Musical i Mare de Déu de Loreto, disposades sobre l’escenari per a interpretar els temes triats.

En això van col·laborar la Colla de Dolçainers El Freu interpretant la popular “La manta al coll” en record de l’1 de setembre, i posteriorment dos “filaes” mora i cristiana que van desfilar al ritme de “Chimo” i que el pregoner va convidar a seguir amb el moviment dels peus a tots els espectadors.

Un altre dia clau va ser la desfilada multicolor, un moment més desenfadat representat per les cançons del grup Abba. I commemorant els solemnes dies 7 i 8 en honor a la Verge de Loreto, la peça triada va ser “Hallelujah” de Leonard Cohen, interpretada a més pel mateix pregoner a la trompeta, acompanyat per tres grans companys músics, Joaquín Plata, Nacho Bonmatí i Jorge Verdú.

“Són dies de recordar-se dels quals no estan… i de  gaudir dels que estan amb nosaltres. L’obra que he triat per a este moment és una música solemne que  ens parla de la pèrdua i de l’amor. Amb ella, he volgut fer un  homenatge a tants músics santapolers que ja no estan i que han sigut una inspiració per a tots nosaltres”.

I per a acabar este recorregut musical va arribar, com no, “la bomba” que acomiada les festes el dia de la Verge. I la bomba va ser l’epíleg d’este pregó, sota els concordes del “Viva la vida” de Coldplay amb el lema “Visca Santa Pola” cantat per tot el públic i els focs artificials com a teló de fons, mentres el pregoner declarava inaugurades les festes 2026.

Colofó musical amb els himnes

Va arribar llavors el moment dels detalls protocol·laris, protagonitzats per la presidenta de Moros i Cristians, l’alcaldessa i la regidor de Festes, Nely Baile, qui es va dirigir des del faristol al pregoner per a felicitar-lo per esta nit màgica. També van tindre el seu protagonisme l’esposa de Pepe Andreu, Sara, el seu fill, els seus pares i germana.

El colofó d’este primer acte de les festes 2026 va retornar l’atenció a la música en forma de sorpresa de les bandes cap al pregoner, interpretant en el seu honor una peça no prevista en el guió oficial. Ja amb la batuta en mà, Pepe Andreu va dirigir a les bandes Unió Musical i Mare de Déu de Loreto i la Coral Llevantina Antonio Espinosa per a interpretar els himnes a Santa Pola i a la Comunitat Valenciana, en un emotiu moment de clausura amb tots els espectadors posats en peus i culminat amb un castell de focs artificials.