La matrona i festera va oferir la seua particular visió de la seua trajectòria i experiència vital en un to optimista i va obrir oficialment les Festes Patronals i de Moros i Cristians en honor a la Verge de Loreto. El tenor crevillentí José Antonio Más va actuar al costat de la Banda Mare de Déu de Loreto per a tancar un vistós acte en una abarrotada plaça de la Glorieta.

Les festes de Santa Pola 2025 ja són una realitat després que María Dolores Gadea Montiel protagonitzara el pregó oficial protegida per la muralla del Castell Fortalesa i davant una plaça de la Glorieta abarrotada de públic, l’any que la vila marinera estrena la qualificació de Festes d’Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana.

La comitiva formada per la corporació municipal, forces vives, càrrecs festers i acompanyada per música tradicional de la Colla El Freu va arribar a través del carrer del Moll fins a la plaça poc abans de les deu i mitja de la nit, moment en el qual es va iniciar l’acte presentat per la periodista Mayte Vilaseca, amb la pujada a l’escenari, davant els aplaudiments del públic, dels càrrecs del Bàndol Moro, del Bàndol Cristià i de les Comparses Festeres, així com de les Reines i Dames de les festes.

A continuació, l’alcaldessa Loreto Serrano va presentar a la pregonera destacant que “enguany serem en l’escenari quatre dones, la Regidora de Festes, la presidenta de Moros i Cristians, la pregonera i jo mateixa”, i la va definir com una lluitadora que no es va conformar amb el destí que la societat de la seua època li marcava i que va saber aconseguir tots els objectius que es va marcar en la seua vida.

Un pregó amb molta sort

Lola Gadea va pujar a l’escenari entre aplaudiments i va començar a llegir el seu pregó, el denominador comú del qual va ser l’expressió “quina sort!”, repetida una vegada i una altra mentres contava les vicissituds de la seua vida, que va començar en l’humil carrer del Colze a la fi dels anys 50.

Va començar recordant els seus primers anys “en l’últim carrer del poble i vaig veure construir el barri del Calvari, que tenia uns veïns d’allò més variat”, i va destacar al seu “iaia” pescatera com “el primer referent de la meua vida, a la qual sempre he admirat, la déiem la iaia del riure, sempre disposada, treballadora, amb actitud positiva, dona respectada i autosuficient. Exemple de dona santapolera”.

“En este barri tan peculiar vaig començar a viure les festes” amb xiquets a tota hora i de totes les edats “per a jugar als boletes, a la goma, a la corda, al tranco, a trencar el canteret o traure la moneda de la paella amb sutge amb les mans lligades darrere, imaginar com quedaven les nostres cares”.

Aquella Santa Pola dels anys seixanta

Va enaltir aquella Santa Pola de la gimcana de cambrers, les carreres de cintes de Paquito el dels bicicletes i contemplar als valents córrer la vaca asseguda en la muralla del castell “amb les cames penjant per fora”.

També va voler nomenar el seu pare, Antonio Gadea, qui “em va ensenyar la cultura de l’esforç, era sensible i humanitari, l’he vist plorar en moltes ocasions”, a la seua mare “que sempre diu a tots el que han de fer”, a la seua mestra Mariló Martorell del col·legi Verge de Loreto, “ella va ser decisiva per a la meua formació futura, em va informar que a Santa Pola s’anava a realitzar un examen per a concedir beques, jo vaig guanyar una i així vaig poder anar a l’institut d’Elx”, a Emma la farmacèutica que li va donar el seu primer treball…

Menció especial va tindre el seu amor de tota la vida, Andrés, al qual va conéixer amb 15 anys i que “em va ensenyar la cultura de l’amor”. “Un any abans de casar-nos naix la meua germana, a casa, en la meua presència, eixe dia decidisc que seré llevadora”, i comença llavors una lluita per compaginar la seua vida d’esposa i mare amb els estudis en la universitat, fins que “en 1992 vaig obtindre la plaça fixa d’infermera en l’UCI de l’Hospital d’Elx” i posteriorment va aconseguir ser matrona.

Parlant sobre el seu caràcter, va enumerar les moltes experiències que “he tingut per no saber dir que no a res del que se’m demana”, entre altres presentar la gala d’elecció de les Reines al Castell, ser socorrista de Creu Roja a la platja, Supervisora General a l’Hospital d’Elx o regidora i tinenta d’alcalde.

La vida és una festa

Es va definir a si mateixa com “disfrutona”, no deixant passar cap oportunitat: obres de teatre, festes esportives, gastronòmiques o religioses, “si hi ha una cosa a la qual no puc faltar cap any són les misses, ofrenes i processons en honor a la nostra Verge del Carmen i la nostra patrona la Mare de Déu de Loreto”.

“De no ser infermera, tots ho sabeu, seria pallassa”, tota una declaració d’intencions, “hui més que mai estic convençuda dels beneficis que té la festa i el riure sobre la salut. La festa és l’aliment de l’ànima, reunir-se, en un ambient agradable amb música, parlar, menjar o ballar, alliberarà dopamina, que és la molècula de la felicitat”.

El colofó del seu pregó el va dedicar a la dona santapolera: “Santa Pola sempre ha sigut un matriarcat, els hòmens s’anaven a la mar i les dones criaven, educaven, decidien i cuidaven de la llar” i el va finalitzar al·ludint a un tòpic de fi de festes: “els castells de focs artificials a la platja, amb la seua tradicional bomba que ens indica el final de les festes, el repte de preparar, millor si cap, les del pròxim any, la volta a la rutina i posar-s’unisca rebeca, que ja ha arribat la frescor, vos desitge que disfruteu intensament”.

Detall de la Comparsa Pescadors

Després de les posteriors intervencions per part de l’alcaldessa Loreto Serrano i la regidora de Festes Nely Baile, la pregonera va rebre els pertinents regals i va arribar llavors un dels moments emotius de la nit quan el seu marit va pujar a l’escenari, amb la companyia de membres de la Comparsa Pescadors al ritme de “El Barrilito”, formant el tradicional arc de rems per a acomiadar-los de l’escenari.

El gran moment musical de l’acte d’obertura de les festes va arribar de la mà del tenor crevillentí José Manuel Más, acompanyat per l’Associació Musical Mare de Déu de Loreto sota la direcció de Jorge Baeza Blasco, finalitzant amb la interpretació de l’himne de Santa Pola i de l’himne regional de València.