- Els 303 enquestats atorguen un excel·lent (9,1) a la valoració general de Santa Pola, sent residents a Espanya el 55,9% i habitualment coneixen el municipi a través d’amics o familiars (51,1%).
- Entre les conclusions destaquen la necessitat de promoció en mercats estrangers, destacar la gastronomia, el sol i platja i la naturalesa i bellesa paisatgística, ampliant la difusió entre turistes majors de 60 anys pel seu major poder adquisitiu.
- S’ampliarà la presència de Santa Pola en cercadors i comparadors de preus i es crearan espais atractius que fomenten ser compartits en xarxes socials.
Hui s’ha presentat l’Informe Turístic Desestacionalitzat Santa Pola 2024, un document important que, a través de 303 enquestes realitzades a turistes en temporada no estival, estudia els seus hàbits i motivacions per a extraure una sèrie de conclusions amb l’objectiu de millorar la destinació turística Santa Pola.
Esta acció s’emmarca dins del Pla de Sostenibilitat Turística en Destí, finançat amb fons europeus Next Generation EU, que busca promoure un turisme sostenible, inclusiu i de qualitat.
El regidor de Turisme, Borja Merino, va indicar que “l’objectiu és la desestacionalització del turisme en el nostre municipi, mantindre viva Santa Pola durant tot l’any amb recursos que facen al visitant acudir a visitar-nos, i és una ferramenta molt útil per a definir futures campanyes. Suposa un pas més dins de les nostres accions en la promoció turística de Santa Pola perquè ara coneixem què demanden, què podem millorar coneixent els nostres punts forts i febles, i per a això serà vital esta estratègia”.
Merino va afegir que “és un orgull que ens qualifiquen amb un 9,1 com a destí, igual que el 8,5 de valoració a les nostres oficines de turisme. Hem d’estar en l’avantguarda de la innovació per a adaptar-nos al que demanden els turistes, de fet la campanya en línia “Feix Match amb Santa Pola” que presentem en Fitur s’ha basat en este estudi”.
Per part seua, Toni Marqués, director tècnic de Investratègia, empresa responsable de l’estudi, va destacar que “desestacionalitzar significa treball i infraestructures obertes tot l’any” i va qualificar l’informe com “un mostreig aleatori i estratificat que ens permet d’una xicoteta mostra extrapolar a tota una població. Vam fer 303 enquestes en diversos punts de mostreig representatius de tots els sectors a Santa Pola”.
Conclusions
Algunes de les conclusions més destacades que es poden extraure de l’estudi assenyalen que més de la mitat dels visitants de Santa Pola tenen la seua residència habitual a Espanya (55,9%), dels quals 6 de cada 10 turistes no superen els 45 anys d’edat i tenen un nivell d’estudis secundaris o mitjans, sent el nivell socioeconòmic dels estrangers major que el dels nacionals, per tant gasten més durant la seua estada.
Les vivendes pròpies (23,4%) i cedides (35,4%) acullen a gran part dels viatgers, que reserven a través de cercadors o comparadors en línia en un 46%. Els turistes solen acudir solos (32,6%) o en parella (42,9%), i la mitat passa a Santa Pola entre 1 i 4 dies. Gran part dels viatgers han fet ús dels seus vehicles (56,2%) o han llogat algun (29,7%).
El 30,8% dels enquestats han acudit al municipi per primera vegada, sent la mitjana de visites 2,5 a l’any i la raó més habitual és el clima. Habitualment coneixen el municipi a través d’amics o familiars (51,1%). Una dada a tindre en compte és que només el 24,6% de les visites dels turistes desestacionalitzats es produïxen a l’estiu.
1 de cada 3 visitants que va practicar algun esport va realitzar windsurf o kitesurf, i el port pesquer es posiciona com el lloc d’interés amb major afluència, seguit del Mirador del Faro, encara que la naturalesa i les platges acaparen gran part de les respostes.
Molt bona valoració
Els enquestats atorguen un excel·lent (9,1%) a la valoració general de Santa Pola, i l’estudi desprén que té una àmplia base de promotors i manca de detractors.
Més de la mitat dels viatgers (56,8%) no acudixen a les oficines de turisme, que obtenen dels seus usuaris una molt bona valoració de 8,5. Quant a la comunicació, 2 de cada 3 coneixen les activitats que oferix l’ajuntament, menys del 30% empren alguna de les tecnologies turístiques de Santa Pola i el mirador virtual és, amb un 9,3, la ferramenta millor valorada.
Recomanacions
Una vegada analitzats les dades, des de l’àrea de Turisme es proposen 12 recomanacions, a partir de les quals es crea un pla de promoció.
- Un 55,9% dels turistes desestacionalitzats procedix d’Espanya, no obstant això, els estrangers mostren un poder adquisitiu i efectuen un gasto molt major (fins i tot quan eliminem de l’equació el gasto en transport). En conseqüència, es fa necessari promocionar el destí en mercats estrangers.
- Existixen dos mercats forans notablement consolidats a Santa Pola: els francesos i els britànics (que representen el 13,6% i el 8% de la demanda total desestacionalitzada, respectivament). S’hauria de prestar especial atenció als segons, el nivell socioeconòmic dels quals i gasto és més elevat, així com a altres països occidentals amb menor presència en el municipi: Bèlgica, Holanda, Suïssa i els països nòrdics (que són molt propensos a la desestacionalització).
- En campanyes puntuals, que puguen orientar-se al mercat francés, el concepte de Santa Pola com a port d’entrada i comunicació amb l’illa de Tabarca ha de ser present, ja que del 24,4% de turistes classificats en el punt “Tipologia de turista” com “Tabarquinos”, 1 de cada 3 és d’origen gal.
- Respecte a les campanyes nacionals, els esforços han de ser menors en els mercats amb demanda consolidada com el madrileny (que actualment és d’un 6,8% del total) i orientar-se a uns altres, amb notables poblacions de base, però amb una limitada presència a Santa Pola com el mercat català (3%) i molt especialment l’andalús (que només representa al 1,9% dels turistes malgrat ser una població molt nombrosa).
- La gastronomia ha de convertir-se en un dels eixos essencials sobre el qual pendular totes les comunicacions, ja que actualment comptem amb un 30,1% de turistes gastronòmics, que han demostrat un nivell socioeconòmic elevat i un desemborsament a Santa Pola significativament més alt (125 euros al dia per càpita). A més, en el “Mapa Factorial” s’observa que el posicionament de Santa Pola, com a destinació turística, quedaria més exclusiu si oscil·lara cap a la veta de mercat culinari d’una forma més clara.
- En les campanyes de comunicació, orientades als estrangers occidentals, no pot faltar la referència a l’excel·lent clima de Santa Pola i en definitiva al producte “Sol i Platja”. De fet, 88,5% nomenen espontàniament este aspecte com a motivació de visita. En un segon pla comunicacional hauria d’aparéixer el preu del destí, que també adquirix una singular rellevància entre estos turistes forans (58,7%).
- Al costat del producte “Sol i Platja”, cal esgrimir també els atributs “Naturalesa i bellesa paisatgística” perquè són 2 característiques que, encara que no ens diferencien d’altres destins competidors, ens les atribuïxen notablement (quasi 6 de cada 10 turistes desestacionalitzats).
- No creiem necessari dedicar esforços a les tipologies de turistes vinculats i captius, que es descriuen en l’apartat perfil del turista, ja que en posseir vivenda en la localitat o familiars en esta, el seu retorn està garantit. Estes tipologies de turistes tenen un perfil nacional i demostren alts nivells de satisfacció amb el destí.
- Es requerix ampliar la presència de Santa Pola en xarxes socials i/o cercadors i comparadors de preus, atés que només 5,6% es van informar mitjançant vídeos o fotos en xarxes socials, 3,1% per les valoracions de les mateixes i 12,1% a través de cercadors i comparadors de preus.
- A pesar que 51,1% coneixen a Santa Pola gràcies a familiars i amics i 42% la coneixen de sempre, no aprofitem l’estirada d’este públic per a augmentar la presència de Santa Pola en l’espai virtual, perquè només 13,8% compartixen la seua experiència en xarxes socials. En este aspecte, es convida a potenciar que els turistes captius siguen prescriptors del nostre destí, i per a això, seria interessant la creació d’espais atractius que fomenten ser compartits en xarxes socials (com els anomenats espais instagrameables).
Finalment, es detecta que, malgrat haver realitzat l’enquesta en un període desestacionalitzat, el pes dels turistes majors de 60 anys és reduït (16,5%). S’haurien de generar campanyes específiques per a esta tipologia de turistes, atés que, d’una banda han demostrat un nivell socioeconòmic superior, i per un altre, compten amb més temps per a anar de viatge, especialment en èpoques de baixa demanda turística (perquè solen ser laboralment inactius).
A col·lació de l’anterior, la comunicació amb este públic gerontològic requerix d’estratègies menys digitalitzades, ja que són persones que s’informen de la destinació mitjançant agències de viatge, en conseqüència, es recomana reforçar les relacions amb turoperadors orientant les comunicacions als atributs: naturalesa i paisatges pintorescos, al costat de l’experiència gastronòmica, perquè són les dos característiques que les persones més majors identifiquen amb Santa Pola.