Unes 200 persones s’han concentrat este matí a les portes de l’Ajuntament de Santa Pola en solidaritat amb el sector pesquer i per a exigir a la UE que no aprove la proposta que deixaria a la flota d’arrossegament artesanal del Mediterrani amb només 27 dies de treball a l’any.

Enfront de les portes del consistori, l’alcaldessa Loreto Serrano, molt activa en estos dies en suport al sector pesquer, ha llegit la carta que des de les entitats nacionals més representatives de la pesca s’ha remés al Comissari de Pesca de la UE, el grec Costas Kadis.

En ella li insten de manera imperativa que “prenga mesures immediates per a detindre este pla que, d’aprovar-se, marcarà la fi d’un llegat cultural, social i econòmic d’incalculable valor: la pesca d’arrossegament al Mediterrani”.

La missiva se centra en quatre demandes per als protagonistes de la pesca. En primer lloc, respecte i reconeixement per la seua professió, el seu sacrifici i el seu compromís amb la mar. També demanen ser escoltats i no tractats com un problema a erradicar, demanden garanties per a continuar la seua activitat i no ser asfixiats progressivament.

I finalment un futur viable que assegure un equilibri entre la conservació de la biodiversitat, l’ús sostenible dels recursos naturals i la seguretat alimentària. Un equilibri entre els aspectes mediambientals, socials i econòmics.

Després de la lectura, els assistents s’han desplaçat uns metres fins al Vaixell Pesquer Esteban González, seu externa del Museu de la Mar de Santa Pola que simbolitza el sector d’arrossegament artesanal tan arrelat en este municipi, on s’ha fet la foto representativa d’esta concentració.

Desaparició de la nostra senya d’identitat

Loreto Serrano va declarar que “per a nosaltres suposaria no sols la desaparició del nostre sector pesquer, sinó eliminar els nostres productes tradicionals, la nostra gastronomia, la nostra senya d’identitat que és el Peix de Santa Pola, i no ens adonem de la gravetat de la situació fins que no la tenim damunt. No pot ser que Europa prenga este tipus de decisions sense tindre informes adequats i sense transparència”.

L’alcaldessa va afegir que “eixe arrossegament artesanal que diuen que és tan dolent, es fa habitualment sobre arena i fang, la qual cosa no genera cap problema mediambiental, més al contrari, el que fan els nostres pescadors és netejar els fons de les escombraries que no han generat ells. Ja està bé que es considere al sector pesquer com el nociu de la mar”.

D’aprovar-se la proposta “vindrà peix d’altres països del Mediterrani sense cap mena de traçabilitat ni control, mentres als nostres els tracten com a delinqüents”.

Carta al Comissari de Pesca de la UE, Sr. Costas Kadis, de tot el sector pesquer espanyol 

Madrid, 5 de desembre de 2024

Estimat Sr. Kadis:

Després de la proposta presentada per la Comissió Europea de cara al Consell de Ministres de Pesca de la UE dels dies 9 i 10 de desembre pròxims, que amenaça amb destruir el sector pesquer del Mediterrani, ens dirigim a vosté amb una mescla d’urgència i desesperació. No pot permetre’s ni un minut de descans. És imperatiu que prenga mesures immediates per a detindre este pla que, d’aprovar-se, marcarà la fi d’un llegat cultural, social i econòmic d’incalculable valor: la pesca d’arrossegament al Mediterrani.

Lamentablement, esta proposta, heretada del mandat de l’anterior comissari Sinkevicius, és una continuació del seu llegat destructor, elaborat amb una falta d’objectivitat i rigor científic alarmants. Ens trobem davant decisions que s’han pres sota un prisma distorsionat, prioritzant una conservació radical i deixant de costat les implicacions econòmiques i socials de la pesca. Els informes científics utilitzats manquen de dades actualitzades, es basen en models segmentats i desfasats, i no reflectixen la realitat que vivim al Mediterrani.

El Comité Científic que informa a Brussel·les sembla haver perdut el seu compromís amb l’objectivitat, la qual cosa posa en perill no sols a la pesca, sinó també la credibilitat de la ciència com a ferramenta ètica i contrastable. Este ús esbiaixat de la informació mina la confiança dels ciutadans a la Unió Europea i envia un missatge desolador a les futures generacions sobre els valors que haurien de regir les nostres institucions.

La proposta en discussió reduïx un 66% els dies d’activitat de la flota pesquera del Mediterrani, la qual cosa suposa que cada vaixell espanyol podria pescar únicament 26 dies en tot 2025. És un plantejament absurd que conduiria al desmantellament total del sector en un any, afectant directament més de 17,000 famílies i destruint un pilar essencial de la seguretat alimentària i el patrimoni cultural europeu.

És això el que es pretén? Eliminar la pesca costanera del nostre Mare Nostrum?

Sr. Kadis, sabem que vosté entén el valor del Mediterrani i d’esta activitat fonamental. Li instem que detinga esta proposta immediatament i actue amb determinació per a obrir un nou horitzó per als pescadors europeus, els qui necessiten amb urgència:

Respecte i reconeixement: per la seua professió, el seu sacrifici i el seu compromís amb la mar.
Ser escoltats: i no tractats com un problema a erradicar.
Garanties per a continuar la seua activitat: i no ser asfixiats progressivament.
Un futur viable: que assegure un equilibri entre la conservació de la biodiversitat, l’ús sostenible dels recursos naturals i la seguretat alimentària. Un equilibri entre els aspectes mediambientals, socials i econòmics.

És possible harmonitzar els diferents usos del Mediterrani, tal com ho hem fet durant segles, sense recórrer a enfocaments radicals que destruïxen el que prometen protegir. Com vosté mateix va afirmar davant la presidenta Von der Leyen, la pesca no és el problema per a la conservació de les mars, sinó una garantia per a la seua sostenibilitat.

Sr. Comissari, el temps constreny. La setmana pròxima, durant el consell de ministres, podrà marcar la diferència i establir la base del seu mandat dels pròxims anys amb esperança, compromís i futur per al sector pesquer. No ens deceba!

El sector pesquer espanyol secunda i necessita la proposta dels governs de França, Itàlia i Espanya perquè el 2025 romanguen les condicions de 2024 com a solució transitòria i així donar temps al fet que es realitzen les avaluacions científiques necessàries que llancen dades objectives i sòlides que asseguen el nostre futur.

No permeta que este sector, que ha sigut el manteniment de milers de famílies i comunitats, es convertisca en una víctima més de la indiferència institucional.

D’herois en la pandèmia a vilans per a la DG MARE: no ens deixe desaparéixer.