L’exposició col·lectiva internacional Les Muses Encantadores, que s’inaugura demà i es podrà visitar fins al 10 de setembre en el Museu de la Mar, mostra l’evolució que els artistes contemporanis han realitzat de la inspiradora figura de la Musa.

Demà dissabte 13 de juliol, a les 20.00 hores i en el Baluard del Duc, s’inaugura l’exposició Les Muses Encantadores, en la qual participen 24 artistes de diversos països i que podrà ser visitada de manera gratuïta en el Museu de la Mar del Castell Fortalesa de Santa Pola fins al pròxim 10 de setembre.

Al llarg de les èpoques artístiques, molts mestres identifiquen la seua font d’inspiració i creació en una persona física, quasi sempre dona. ​Les Muses, en l’antiga Grècia, eren filles de Zeus, cadascuna de les nou germanes custodiava la cultura i les arts.

Gràcies al seu cant van permetre que es realitzaren grans gestes que es van transmetre a les generacions futures, estes van ser les diverses arts existents, com la música, la tragèdia, el cor o la poesia. Vivien en diversos llocs, però la Muntanya que per excel·lència està associat amb les Muses és el Parnàs.

Les muses són: Cal·líope simbolitza la poesia èpica invocada pels grans poetes i escriptors al començament dels seus poemes i poesies. Clio la musa de la Història. Euterpe és el símbol de de la poesia lírica, Erato de la poesia coral i amorosa, Melpomene musa de la Tragèdia, Polyhymnia musa dels himnes religiosos i l’oratòria, Talia, anomenada igual que una de les tres Gràcies, musa de la Comèdia, Terpsícore musa de la Dansa i Urania, musa de l’Astronomia.

La seua funció era donar inspiració a artistes, poetes, coreògrafs, a aquells que componien música, creaven tragèdies o comèdies.

L’exposició col·lectiva Les Muses Encantadores, que es desenvolupa en l’espai expositiu del Museu de la Mar de Santa Pola, mostra l’evolució que els artistes contemporanis han realitzat de la inspiradora figura de la Musa.

Al llarg de les èpoques artístiques, molts mestres identifiquen la seua font d’inspiració i creació en una persona física, quasi sempre dona. Un cas rellevant i emblemàtic és el de Simonetta Vespucci, musa inspiradora de Sandro Botticelli.

En l’exposició Muses encantadores, els artistes ens oferixen lectures molt diferents i suggeridores, més vinculades als valors i problemàtiques del nostre temps.

La provocació, l’emancipació, la reivindicació de drets que haurien de ser adquirits plenament, reemplacen a la poesia, la literatura i les arts de l’antiguitat.

Els colors, les composicions es tornen més incisives i atractives, sobretot perquè el missatge que es vol enviar té un valor lligat a una contemporaneïtat més complexa.

Els símbols, recordem que tota Musa de l’Antiguitat té un element que la identifica, en els temps actuals cobren diferents significats així com la vestimenta es convertix en un tret distintiu de reclams transcendentals i necessaris. La figura de la Musa, en el passat, ha estat lligada al concepte de feminitat.

Este concepte, antany ha estat vinculat a la bellesa exterior, espill de la bellesa interior i de la sensibilitat. En este moment, el femení cobra facetes de centralitat en la vida actual, la dona més que musa, té un paper protagonista, una presència indispensable i imprescindible, on destaca el component de sentit comú i intel·ligència.

L’art, en particular, i esta exposició internacional a Santa Pola, emfatitza el necessari que és el paper de la Musa, de l’Inspiració com a motor que mou la vida i l’existència.

Les Muses Encantadores ens endinsa en una exposició amb propostes arriscades en les quals l’atenció es desplaça no cap a l’idealisme de les Muses antigues, sinó cap a la realitat amb mirada crítica però amb esperança en les generacions esdevenidores.